Sobre trens, tramvies, bicicletes i altres serveis públics.

Aquest cap de setmana he anat al zoo amb la família. Feia molts de dies que tenia moltes ganes de que la meva filla pogués veure els diferents tipus d'animals que existeixen a la terra... qui sap... potser d'aquí a uns anys ja no existiran, però al menys no podrà dir que ella no els va veure 'en vida'.

A mi em passa el mateix que a en Didac Lee. No paro de pensar, rumiar, innovar, encara que estigui de viatge, vacances o fent una volta.

Quan pujàvem al tramvia, el meu cunyat ens explicava com funcionava tot... jo havia pujat a trens, metro, etc... però al tramvia no, i era una altra cosa que també em feia il.lusió. Mentre ens explicava que calia fitxar i que durant uns 55 minuts podies fitxar les vegades que volguessis en diferents tramvies, que només et cobraven un viatge i tal per què se suposava que estaves dintre del mateix trajecte, el meu cap ja començava a donar voltes... érem 7 persones i vam comprar una tarja T-10 (per a 10 viatges). Només entrar al tramvia, vam haver de passar 7 vegades la mateixa tarja pel lector.

Després, vam veure el sistema de bicicletes que té muntat l'ajuntament (felicitats... em va agradar la idea). Pagues uns 4€ a l'any i tens el dret de viatjar per la ciutat en un sistema de bicicletes que l'Ajuntament té per tota la ciutat... ecològic, no contaminant, pràctic.... perfecte???

Després el tren. No va passar el revisor per què no podia... vaig fer el trajecte de tornada de Barcelona a Girona dret (jo i bona part de la família). Va venir l'agulla del paller i va haver de marxar per què no hi cabia.

Entre tot això... la meva ment va començar a rumiar... us imagineu un tipus de passi amb el sistema RFID. Vosaltres teniu assignat un passi i amb aquest passi podeu utilitzar tots aquests serveis (o els que hàgiu contractat). Es podria fer un pot, a mida d'una tarja de telèfon que va consumint segons el saldo introduït, o bé, mitjançant enllaç directa al compte bancari. Amb aquesta tarja, cada vegada que s'entrés a la boca del metro, el sistema et detectaria, podent viatjar tranquil.lament per tot arreu. Al sortir, et tornaria a detectar. El mateix amb els trens, cobrant només el trajecte realitzat, i es podria fins i tot, utilitzar un sistema semblant per utilitzar les bicicletes de la Ciutat... tot amb la mateixa tarja, sense parar en lloc, sense fer cues per agafar bitllets, sense revisors, sense pèrdues per part del govern per control.lar al 100% cada persona... aquí ve el 'però...'. Tot té el seu costat bo i dolent... algú podria dir que això és com un 'gran hermano'. Tots estem vigilats, sabent en tot moment on estem, per on ens movem, etc... i no parlem de la pirateria... què passaria si un pirata ens copiés la nostra tarja????

Ja veieu... la ment de l'home és poderosa per inventar coses magnífiques, però també per utilitzar-les en el sentit contrari. Vosaltres escolliu el camí. De moment la meva idea és només això... una idea.