Compaginar feina i família
És un dels grans reptes que té la societat.
En el meu cas, tinc sort de poder-ho fer, però he hagut de sacrificar altres coses.
Hi ha avantatges i desventatges, però el millor de tot és que pots compaginar perfectament treball i família.
En canvi, si no ets empresari, un treballador ho té difícil. Imaginem una planta de producció. Què passa si el fill d'un treballador/a es posa malalt i a la guarderia no l'hi volen per què pot contagiar als altres nens? Aquesta persona ho té difícil. No pot deixar el seu lloc de treball, per què potser no hi ha cap substitut per la seva feina. La producció ha de sortir aquell dia i ningú més sap en aquell moment com funciona les eines que fa servir.
És el repte que té la societat... trobar equilibri entre treball i família. Segons el sector pot ser més fàcil o més difícil. En el meu sector de la informàtica, un projecte pot trigar mesos a desenvolupar-se, el que fa que no hi hagi una producció fixa i necessària al dia, per tant, un treballador, en aquest cas, podria fer-se càrrec del seu nen/a i treballar en altres hores del dia, quan pugui trobar a algú que es pugui quedar amb aquest nen. Inclús, molta gent prefereix estar amb el seu nen i treballar el cap de setmana, acabant la feina que no s'ha pogut fer entre setmana... això també es factible en el meu cas.
Anant més enllà, i fent referència a les noves tecnologies, moltes feines es podrien acabar a la casa del treballador i enviar-les a la feina. D'aquesta manera, estaria fent dues feines alhora... vetllant pel nen i treballant per l'empresa (no és el mateix i potser no s'està tan concentrat, però és una tranquil.litat per a un pare/mare poder fer això).
Crec que la societat té una obligació amb els treballadors i s'hauria de cercar mètodes per intentar compaginar les dues coses, o al menys, arribar a algo que s'assembli en al mida del possible.
Dic el mateix que deia en Didac Lee al seu blog, Mai he deixat de portar al meu nen al pediatra. Això hauria de valdre també per a qualsevol treballador/a d'aquesta societat.
En el meu cas, tinc sort de poder-ho fer, però he hagut de sacrificar altres coses.
Hi ha avantatges i desventatges, però el millor de tot és que pots compaginar perfectament treball i família.
En canvi, si no ets empresari, un treballador ho té difícil. Imaginem una planta de producció. Què passa si el fill d'un treballador/a es posa malalt i a la guarderia no l'hi volen per què pot contagiar als altres nens? Aquesta persona ho té difícil. No pot deixar el seu lloc de treball, per què potser no hi ha cap substitut per la seva feina. La producció ha de sortir aquell dia i ningú més sap en aquell moment com funciona les eines que fa servir.
És el repte que té la societat... trobar equilibri entre treball i família. Segons el sector pot ser més fàcil o més difícil. En el meu sector de la informàtica, un projecte pot trigar mesos a desenvolupar-se, el que fa que no hi hagi una producció fixa i necessària al dia, per tant, un treballador, en aquest cas, podria fer-se càrrec del seu nen/a i treballar en altres hores del dia, quan pugui trobar a algú que es pugui quedar amb aquest nen. Inclús, molta gent prefereix estar amb el seu nen i treballar el cap de setmana, acabant la feina que no s'ha pogut fer entre setmana... això també es factible en el meu cas.
Anant més enllà, i fent referència a les noves tecnologies, moltes feines es podrien acabar a la casa del treballador i enviar-les a la feina. D'aquesta manera, estaria fent dues feines alhora... vetllant pel nen i treballant per l'empresa (no és el mateix i potser no s'està tan concentrat, però és una tranquil.litat per a un pare/mare poder fer això).
Crec que la societat té una obligació amb els treballadors i s'hauria de cercar mètodes per intentar compaginar les dues coses, o al menys, arribar a algo que s'assembli en al mida del possible.
Dic el mateix que deia en Didac Lee al seu blog, Mai he deixat de portar al meu nen al pediatra. Això hauria de valdre també per a qualsevol treballador/a d'aquesta societat.
Comentarios